dilluns, 6 d’agost del 2012

Modificació de l'àrea d'educació per a la ciutadania

El passat 4 d'agost es va publicar al BOE el Reial Decret 1190/2012 amb el qual es modificaven els Reials Decrets 1513/2006 i 1631/2006 d'ensenyaments mínims a educació primària i secundària obligatòria. En concret, es modificaven els annexos II corresponents a l'àrea d'educació per a la ciutadania.

El Ministeri d'educació té la intenció de substituir l'actual LOE per una nova llei educativa, la LOMCE, on s'eliminaria l'educació per a la ciutadania a l'educació primària i es deixaria únicament a un curs d'ESO. No obstant, abans que s'aprovi aquesta llei, el Ministeri va publicar el 4 d'agost unes modificacions en en aquesta àrea que afectaran al proper curs 2012-13. Al següent article de 'El Mundo' podeu veure de manera més concreta el que suposarà aquesta modificació.



dissabte, 4 d’agost del 2012

27 orientadors i 8 treballadors socials menys a l'educació balear

Els sindicats CCOO, UGT, STEI i ANPE es van reunir el passat 19 de juliol amb el director general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional, el Sr. Onofre Ferrer, per intentar minvar la reducció d'orientadors, treballadors socials i professors dels camps d'aprenentatge per al curs 2012-13, sense que pogueren arribar a cap compromís. Si la decisió de la conselleria d'educació no canvia, el proper curs els centres educatius de les Illes Balears disposaran de 27 orientadors i 8 treballadors socials especialitzats en l'atenció precoç menys.


Dimissió de la Directora General de Planificació, Inspecció i Infraestructures educatives

El passat 16 de juliol la Sra. Mercedes Celeste Palmero, directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, va presentar la seva dimissió motivada, en paraules del conseller d'educació, el Sr. Bosch, pel "cansament" d'haver treballat durant un any molt "molt dur". La Sra. Celeste va ser qui va enviar una circular als centres educatius on requeria als directors/es a retirar aquells elements (cartells o banderes) que excedien de la seva autonomia i alteraven les relacions en el si de la comunitat educativa. Així mateix, també va ser ella qui va enviar una primera carta a les famílies dels alumnes que anaven a començar el proper curs a 4t d'infantil (3 anys) i una segona carta a les famílies de tots els alumnes d'infantil i 1r de primària on se'ls informava de l'opció d'elegir la llengua del primer ensenyament.

El mateix conseller d'educació, el Sr. Bosch, va ser qui va explicar que el substitut de la Sra. Celeste, seria el Sr. Guillem Estarellas Valls.


divendres, 3 d’agost del 2012

El Govern aprova la despesa per a la construcció del CEIP Es Pratet

El Govern Balear va autoritzar recentment la despesa relativa al conveni de col·laboració entre la Comunitat Autònoma i l'ajuntament d'Eivissa per al finançament de les obres de construcció del nou CEIP Es Pratet. Concretament, ha autoritzat un despesa plurianual per un import màxim de 4.383.608€ que s'abonaran al consistori de Vila a partir de l'any 2012 i fins el 2024.

Esperem que la construcció del nou centre sigui ràpida i no es produeixi una nova situació com la del CEIP Sa Bodega.


dimecres, 1 d’agost del 2012

Continua la privatització de l'educació a Espanya

El passat 30 de juny, la conselleria d'educació d'Extremadura va desviar més de 16 milions d'euros de l'educació pública cap a la privada concertada, segons ha denunciat el sindicat CCOO. Aquesta reducció pressupostària afectaria a les despeses de personal, a les de funcionament dels centres, a la formació del professorat, a la contractació de bidells, a les partides de beques per al Batxillerat o a la formació professional.

Al País Valencià, la situació no és molt diferent. Segons ha denunciat el sindicat UGT, la conselleria d'educació valenciana va aprovar el passat 27 de juliol un augment de 540.000€ en concepte d'ajudes a 4 centres educatius privats: "La Salle" de Benicarló, "Miralvent" de Betxí, "Torrenova" de Betxí i el Seminari Menor de Segorb. 

A Catalunya, el Govern manté la subvenció econòmica a escoles religioses de l'Opus Dei. 


Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE)

El passat 9 de juliol el ministeri d'educació, cultura i esport va publicar les propostes per a l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), que substituirà a l'actual LOE, vigent des de maig de 2006, ara fa només 6 anys. Aquest esborrany estarà penjat a la web del Ministeri obert a les propostes de la comunitat educativa fins a finals de setembre, això si, només es tindran en consideració les que tinguin més recolzament, tal i com va indicar la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio

Algunes de les característiques d'aquesta nova llei d'educació són les següents:
- Realització de l'avaluació final d'accés a Batxiller o a FP, com a mesura per a reduir la taxa d'abandonament educatiu primerenc i millorar la taxa de població que assoleix nivell ESO. En definitiva, una prova de nivell.
- Augment a Ed. Primària de la càrrega lectiva de les àrees de llengües, matemàtiques i ciències, com a mesura per a millorar el nivell de coneixements en "matèries prioritàries", és a dir, les que s'avaluen a les proves PISA. Això significarà menys càrrega lectiva de d'educació física,  i d'educació artística (música i plàstica). També es reduirà de religió catòlica?
- Reducció del nombre d'itineraris a l'ESO a 2 i a Batxillerat reducció a 5 del nombre de vies alternatives, també com a mesura per a millorar el nivell de coneixements en "matèries prioritàries".
- A 6è de Primària, avaluació de final d'etapa externa on la no superació de la prova suposarà la repetició de curs.
- A 4t d'ESO avaluació de final d'etapaexterna que s'haurà de superar per a poder accedir a Batxillerat o a FP. Per poder obtenir el títol d'ESO caldrà haver superat totes les matèries de l'etapa o les proves finals (sempre que s'hagi superat determinat nombre de proves).
- Batxillerat: Títol de Batxillerat si es supera l'avaluació final o Certificat de Batxillerat si s'aproven totes les matèries però no s'aprova l'avaluació final.
- Les TIC com a reforç, no com a eina d'aprenentatge i construcció del coneixement.

Des del nostre punt de vista, aquesta llei es centra en fomentar l'estudi per a passar proves, especialment les de matemàtiques, llengües i ciències. Ja no importa el plaer d'aprendre, el creixement artístic, la creativitat, l'activitat física, les relacions socials, la superació personal, etc. Només importa el que avalua l'OCDE amb les proves PISA. 

Amb aquesta llei s'identifica la qualitat amb els resultats acadèmics valorats per mitjà de diferents indicadors d’eficiència o productivitat escolar. Es presenta novament un paradigma de rendició de comptes, que es tradueix en un interès per l’avaluació del producte educatiu, i no tant del procés. Amb aquests processos avaluadors es corre el risc de deixar de banda aquells aspectes educatius que no siguin fàcilment mesurables de manera objectiva ni operativizables a la pràctica, com els valors, i acabar desenvolupant un currículum totalment utilitarista. En aquesta evolució de les últimes dècades cap a un model predominantment econòmic i tecnòcrata, cal una reorientació cap a una major preocupació pels valors personals i socials que ha de conformar el currículum.

Un dels objectius generals d'aquesta llei és augmentar l'autonomia dels centres, però la realitat és que el currículum serà més tancat i l'avaluació serà externa, sense valorar el procés d'avaluació continua que realitzen els mestres dia a dia als seus alumnes, ni la necessitat o no d'un procés d'avaluació adaptat a les necessitats específiques de l'alumnat (TDAH, autisme, TGD, alumnat estranger, situació familiar de risc...).

On ha quedat l'equitat del sistema educatiu com a generador d'igualtat d'oportunitats i d'accés a un sistema educatiu de qualitat que pugui oferir una atenció diferenciada per a compensar les desigualtats de partida: nivell socio-cultural i econòmic, característiques individuals...? L'educació pública ha de ser el motor per a eliminar les desigualtats, però per a poder combinar la qualitat educativa amb l'equitat cal invertir i augmentar els recursos a tots els nivells. No sembla que les actuals administracions educatives hagin agafat aquest camí.